Euroforo

Euroforo maig 2008 - Butlletí nº92 pdf

Veure altres mesos

Notícies del Despatx


Veure totes

Flaixos Jurídics

Moltes escletxes legals permeten espiar en Internet. Els bancs i supermercats els saben tot de nosaltres. La privacitat la vam perdre fa molt temps. Existeixen empreses dedicades a vendre la tecnologia necessària perquè les companyies d’Internet (que posen publicitat d’altres empreses i pàgines web) sàpiguen on col.locar cada anunci. El de cotxes en el potencial comprador, el de discs en una fanàtica d’algun conjunt, i el de pisos en uns nuvis a punt de casar-se. Així que la Directiva europea 95/46, s’hauria d’informar a l'interessat del tractament que es realitza amb les seves dades personals. La pregunta és qui controla que ho facin? El cert és que L’Agència Espanyola de Protecció de Dades reconeix que no li és possible aclarir si la majoria d’empreses que manegen perfils d’usuaris on-line compleixen o no amb l’obligació d’informar, que això s’ha de veure cas per cas el que bloqueja per complet el sistema. Si algú el pot inquietar que una empresa sàpiga que a tal usuari li agraden els llibres, els viatges exòtics o la cervesa belga, la cosa es posa pitjor si pensem que en algun moment aquest usuari introduirà el seu nom i cognoms, telèfon, i direcció per fer qualsevol operació. Això també pot quedar registrat en la base de dades d’alguna empresa, sense que hi hagi garantia cap que aquesta informació no pugui vendre’s.

El problema suscitat arran del “cas Mari Luz” es resumeix en els següent: els delinqüents reincidents es beneficien de la incomunicació del sistema judicial per quant només les sentències fermes es recullen en un registre. És per això que, aprofitant el col.lapse i el desordre que en forma generalitzada regna a l’administració de justícia, alguns de condemnats es troben al carrer.

El nombre de parelles que es divorcien baixa per primera vegada en sis anys a Catalunya.

La vaga de funcionaris judicials va desbaratar la vida dels ciutadans afectats tal com ho demostra els següents casos verídics: 1. Un home va cobrar a Ciudad Real una indemnització de 2.500 .-€ per acomiadament. Se’n va anar a celebrar-ho, es va emborratxar, es va barallar, el va detenir la Guàrdia Civil, li va retenir els diners en sospitar que provenia d’un robatori. Va ser posat en llibertat després. Es va haver de demostrar que els diners tenien una font legal el que va costar molt per quant el manament de devolució judicial es trobava “congelat” per la vaga. 2. Hi ha parelles que, amb el restaurant compromès i els parents convidats, han vist amb desesperació que la data del casament s’apropava i no obtenien a temps els certificats pertinents. Molts van decidir celebrar el banquet i esperar a la celebració del casament per a millor ocasió. 3. Es comptabilitzen més de 40.000 actes judicials suspesos (milers de desnonaments no complerts, pensions no determinades i sentències no notificades).

Davant de la polèmica despertada per la importància que poguessin tenir les denominades “llistes de Liechstenstein” el rigor jurídic exigeix una precisió: davant qualsevol inspecció tributària o procés penal que pogués obrir-se contra un ciutadà espanyol per les llistes referides el mateix no tindria serioses possibilitats de prosperar davant del simple fet que el subjecte passiu i/o imputat no ratifiqués el que diu la llista; en definitiva (i davant de la circumstància que en la llista ni no apareix la seva firma ni cap segell oficial) serà suficient amb no reconèixer l’autenticitat del document.

Un detingut tres vegades continua lliure després de robar 64 cotxes. Belckacem S. de 18 anys, no ha trepitjat encara la presó malgrat tenir una llarga carrera delictiva. És un exemple nítid de les dificultats que presenta la lluita contra els lladres multirreincidents que acumulen desenes de delictes però que malgrat ser detinguts i ser posats a disposició judicial una i altra vegada queden indefectiblement en llibertat.

La justícia obliga a reparar els danys causats a un vehicle en un pàrking vigilat. Una recent Sentència judicial recorda la relació contractual de custòdia entre el propietari d’un aparcament i l’amo de l’automòbil. La llei reguladora de 2002 és bastant rigorosa i per a la seva aplicació s’aconsella exigir sempre un full de reclamació i demanar la supervisió del vigilant del complex. El titular de pàrking ha de respondre dels danys davant l’usuari o, en el seu defecte, el propietari.

L’Audiència Provincial de Castelló declara que un interès de mora pactat en préstec personal no és nul per abusiu malgrat establir-se en el 29%.

La crisi dispara les suspensions de pagament en un 40% respecte a l’any passat.

Una recent sentència del Tribunal Suprem (TS) ens confirma que una empresa no és responsable de tots els actes dels seus empleats. Aquest és el cas: un equip de bàsquet es va concentrar en un hotel, després del partit i quan els jugadors abandonaven l’establiment un d’ells es va retirar en un taxi. En aquell instant, el conserge se li va apropar per indicar-li que tenia càrrecs pendents per trucades. L’esportista li va donar dos cops de puny a la cara i el va colpejar amb una pedra, ocasionant importants lesions. Davant de l’agressió, el conserge va demandar el jugador i el club. Una primera sentència va condemnar ambdós demandats de forma solidària, en entendre que l’empresa participava de la responsabilitat del seu empleat en els fets. Després d’un primer recurs fallit, el cas va acabar en el TS que va declarar l’absència de responsabilitat del club en entendre que no n’hi havia prou amb acreditar la relació de dependència, sinó que era precís que el dany hagués tingut el seu origen en l’àmbit d’activitat conferida a l’empleat. Per al tribunal, els fets es van produir fora de l’espai on hi pogués haver un deure de vigilància per part del patró i a més l’origini de l'incident no guardava cap relació amb l’activitat o servei que prestava el condemnat. En definitiva “el fet de què un empresa enviï a un dels seus treballadors a exercir una comesa fora del seu centre de treball, assumint el cost de manutenció i allotjament, no genera la seva obligació de respondre de totes les accions del processat”.

Els projectes de reforma de la futura Llei d’Enjudiciament criminal apunten que, en fase d’investigació dels fets delictius, el fiscal farà de jutge així que el model d’instrucció europeu (seran els fiscals qui impulsin les diligències d’investigació, reservant les funcions del jutge només com a garantia de preservar tots els drets i com a òrgan que al final del procés jutgi els fets).

La fiscalia denuncia davant dels jutjats la coordinadora d’una guarderia del barri de Sant Andreu de Barcelona per maltractar nens.

La Llei de Protecció de dades impedeix la informació pública dels desnonaments. El TS dóna la raó al Consell General del Poder Judicial i nega l’accés indiscriminat al registre d’entrada d’aquests procediments judicials per part de possibles interessats.

La fiscalia de Barcelona està aplicant mà dura en la seva lluita contra la contaminació acústica i recentment ha presentat un escrit d’acusació sol•licitant un global de 15 anys de presó contra l’administrador d’una societat que des del mes de desembre de l’any 2006 gestiona la discoteca 242 situada al Carrer Entença. Veïns del local han presentat 32 denúncies fins al moment.

El Parlament de Catalunya aprova el Projecte de Llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya relatiu a les persones jurídiques (Associacions, Fundacions, etc.). Amb aquest nou text les entitats tenen més independència respecte a l’administració i els membres tenen més control sobre l'entitat. La Llei també compromet en les entitats a tenir una gestió transparent.

El caos s’apropia dels Jutjats de Madrid: fins 33.000 sentències estan pendents d’execució.

Així que una recent Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’escriptura de reactivació d’una societat dissolta no està subjecte al Impost d’actes Jurídics Documentats.

L’Audiència Provincial de Balears dicta Sentència condemnant a un establiment hoteler com a responsable d’un furt de les maletes d’un hoste que les va deixar a la recepció de l’establiment.

Recents declaracions del Director de L’Agència Espanyola de Protecció de Dades: en els últims anys estem davant d’un increment substancial de l’exercici per part dels ciutadans, del dret d’accés i cancel•lació de les seves dades en els registres. L’any 2007 hem detectat un increment notable de denúncies vinculada a la vídeovigilància i vulneracions que afecten a la societat de la informació (en particular al spam, i als correus comercials no desitjats).

Sentència del TS: és obligatòria la notificació prèvia al contribuent del nou valor cadastral perquè pugui utilitzar-se com a base imposable del Impost sobre el Increment del Valor dels Terrenys de naturalesa Urbana.

L’Audiència Provincial de Balears dicta Sentència recordant que el títol constitutiu d’una comunitat de propietaris no es pot modificar per consens tàcit (és a dir, per costum). Per tant, qualsevol modificació ha de ser adoptada formalment i amb tots els requisits legals (aquell que implica, per exemple, que el típic supòsit que el titular d’uns baixos mai no hagi pagat per despeses d’ascensor no l’eximeix de fer-ho si no es donen els requisits legals per a això).

Veure totes

Articles: Tribuna de divulgació


Veure tots